Pepe Rodríguez: El meu pitjor enemic és l'Església"
El periodista dinvestigació tortosí ha escrit un total de vint-i-tres obres que tracten la fragilitat dels humans i la manipulació que en fan alguns actors com lEsglésia, les sectes o els polítics. Després duna primera etapa en la premsa escrita, Rodríguez sha dedicat a estudiar els temes que li interessen i que el motiven a aprendre.Mentiras fundamentales de la Iglesia católica, La vida sexual del clero, Pederastia en la Iglesia católica... Gran part de la teva obra segueix una línia crítica envers lEsglésia. Què et va portar a adoptar aquesta posició?
Sóc crític amb tot absolutament, amb la política, el periodisme i amb mi mateix. I els dubtes cap a lEsglésia, ens agradi o no, són fonamentals en la nostra societat. La meva visió és una crítica negativa, però no és global. Els meus llibres no ataquen el catolicisme, sinó la manipulació, la corrupció i lencobriment de delictes que hi ha a la cúpula de lEsglésia.
Precisament, la cúpula de què tractes en els teus llibres ha patit recentment un canvi de líder. Quin camí creus que seguirà la institució amb Benet XVI?
Si al front de lEsglésia posen algú dextrema dreta difícilment sencaminarà cap a la democràcia. Seguirà exactament el mateix joc que abans però sense màscares. Abans hi havia una figura autoritària sense límits però que semblava un nen bo, ara hi ha un altre autoritari però que no es posa cap màscara, ja sabem com és.
Parles de Joan Pau II com una figura autoritària. Què opines doncs, de la mobilitazació social que ha comportat la seva mort?
És una manifestació del món mediàtic i de la societat histèrica i indocumentada. Com a bon actor, Joan Pau II ha tingut una personalitat molt narcisa, amb resultats que estan per veure. En què ha canviat el món amb tots els seus viatges? Però ho ha venut molt bé als mitjans i això explica la papolatria que sens ha despertat i tots aquests shows impresentables i indignes duna religió civilitzada.
I no thas plantejat escriure un llibre sobre Joan Pau II?
Ja mho han proposat però em fa molta mandra. Ara estic ficat en la meva tesi i fins daquí dos anys no crec que tregui res. Els editors saben que un llibre sobre el Papa signat per mi tindria molta força, però hi ha moltes més persones al país que el podrien fer tan bé com jo o millor.
La teva obra també ha aprofundit en el món de les sectes. Hi ha algun grup sectari lligat al món catòlic?
LOpus Dei. És la secta més gran que he conegut. És un càncer que penetra a la societat i es fa amb el poder. Ho va aconseguir en detriment dels Jesuïtes i alçada pel Papa anterior. Més que una secta és una màfia, i això és el que em preocupa. Perquè no només compta amb membres dalt reconeixement social sinó que sinfiltra en tots els àmbits i a tots els nivells. Si una secretària que obre el correu en una important empresa pertany a lOpus, qualsevol document que li arribi el passarà immediatament al grup, i la informació és poder.
Però a diferència daltres grups, molta gent no considera lOpus Dei com a secta, està més normalitzada.
Costa menys creure que el delinqüent és algú del barri del costat que un veí de la nostra escala. Amb les sectes passa el mateix. Hi ha una dinàmica detiquetatge social en què un grup que sempre ha estat rodejat de prestigi i que compta amb membres reconeguts socialment té més credibilitat. Tenim la idea que les sectes són grups petits que saïllen, però les més perilloses són les que funcionen com màfies, que procuren poder i que el gestionen de forma oculta, amb interessos bastards i personals. Això és el que fa lOpus.
En el teu llibre Adicción a sectas parles dels trastorns de les persones que són captades per les sectes. Com es pot ajudar algú a sortir-ne?
La primera pregunta seria: perquè lhas de treure? Si pensem en treure algú dun lloc és perquè té un problema i hem de mesurar quin és. Si és una qüestió daddició al grup el que sha de fer és deshabituar aquesta persona, que normalitzi la seva relació amb el grup, no apartar-la.
Llavors, si el problema no és la secta sinó el consum excessiu que sen fa, això reflecteix alguna mancança de la societat?
Les sectes són una oferta més dins de la societat, ni bona ni dolenta, el que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta, és el mateix que amb les drogues. Lalcohol o el tabac estan normalitzats socialment, en canvi, quan la relació amb lalcohol o tabac és exagerada desemboca en tabaquisme o alcoholisme. Amb sectes passa el mateix, no és un problema que hi hagi sectes, sinó que algú, com passa amb lalcohol, no en consumeixi només una mica, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure a la vida.
I com es podria evitar aquesta debilitat de les persones?
El problema no són les persones sinó que la societat fa cada dia individus més fràgils. Hi ha molts elements de risc i cal tenir una personalitat sòlida, saber manegar les emocions. Són faltes que shan de corregir en leducació, ensenyant les persones a reflexionar, no només a obeir, també a analitzar i a posar en dubte lentorn. Així, sevitarà una personalitat insegura.
Aquests coneixements sobre sectes els has adquirit en primera persona, com amb la teva infiltració a la secta Moon. Quines mesures shan de prendre a lhora de fer una investigació daquest tipus?
Has de conèixer molt bé lentorn en el que et mous, perquè la infiltració comporta riscos. En els tres mesos que vaig estar a la secta Moon vaig haver de crear una personalitat nova que resultés atractiva als membres del grup. Vaig ser per un temps el fill dun ric empresari. Però sha de mesurar cada detall i preveure totes les possibles errades amb antelació per tenir preparada quina serà la millor reacció. De fet, abans dentrar a la secta, vaig signar en un notari un document que acreditava una persona a treurem del grup i a posar-me en tractament si passats els tres mesos jo no volia abandonar la secta. Això si, qualsevol infiltració que sigui massa perillosa com per sortir-ne malparat no val la pena.
Les teves investigacions i publicacions than creat molts enemics. Com et defenses de les possibles represàlies?
El meu pitjor enemic és lEsglésia, abans prefereixo tenir com a enemic la màfia que la cúpula dominant del catolicisme. Però el problema el tenen els enemics, no jo. Quan ells mouen fitxa jo també. És cert que vaig estar un temps amb escolta, però quan escric un llibre, sempre em guardo una part de la informació que ells no saben que tinc, per si en algun moment mhaig de defensar. És una precaució automatitzada.
2 comentarios
Marc Juncà -
Toni Rodon -