De la premsa escrita als llibres d’investigació

Pepe Rodríguez va néixer el 1953 a la localitat tarragonina de Tortosa, on va passar la infantesa i l’adolescència. Segons explica, la “societat caciquil” d’aquest municipi el va marcar a l’hora de veure la vida d’una altra manera. De petit ja tenia una visió escèptica de l’Església: “Treia excel·lents a l’assignatura de religió, però mai m’ho vaig creure, m’aprenia les lliçons com històries divertides, simplement”. Va rebre un ensenyament públic i aquest és el model pel qual continua apostant en l’actualitat. Al seu pas per la Universitat Autònoma de Barcelona es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques. “Vivíem èpoques de molta militància i preocupació pel canvi”, recorda Rodríguez, que creu que els universitaris d’avui en dia estan força desmobilitzats: “Un estudiant, amb raó o sense, ha d’estar mobilitzat, no és bo que estigui d’acord amb el sistema”.
A mitjans dels anys setanta, Rodríguez es va endinsar en el món periodístic treballant per revistes del Grupo Zeta, però el 1987 va fer un gir en la seva trajectòria: “Vaig avorrir la premsa escrita perquè no em permetia aprofundir els temes que a mi m’agraden”. De fet, Pepe Rodríguez considera “pèssim” el periodisme que es fa actualment, ja que, segons diu, "des de fa temps la professió ha agafat el camí de la superficialitat”. Des de llavors s’ha dedicat a escriure un llibre cada any, una ocupació que li ha permès viure bé i gaudint del que fa. “Els meus llibres d’obligada lectura són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas, perquè t’ajuden a créixer i a veure millor la vida”, diu l’autor. A hores d’ara ja compta amb vint-i-tres obres publicades, la majoria de les quals tracten el tema de la fragilitat humana i de la manipulació de l’Església, les sectes i la política.
Durant aquests anys, Rodríguez també ha exercit com a professor a la Universitat de Barcelona, de Lleida i de Sevilla, entre d’altres. En aquest sentit, assegura que sempre intenta fer les classes amb molta interrelació amb els alumnes: “Intento que amb el que jo aporto i el que ells aporten, acabem fabricant un producte conjunt i ens l’emportem tots a casa”.
Actualment treballa en la seva tesi doctoral en el Departament de Psicologia Social de la UB titulada Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano. Rodríguez es mostra satisfet amb la seva professió actual i no es penedeix d’haver abandonat la premsa escrita: “el que queda de la història d’algú són els llibres publicats, no els articles”.

1 comentario

[Joan Ribet - 25 de mayo de 2005 - 12:24]

M'ha sobtat el fet que "treia excel·lents sense creure en la religió". Certament a mi em passava el mateix i indubtablement posa sobre la taula tempes més profunds d'ensenyament i del "modus operandi" que es segueix per establir una doctrina "saecula saeculorum". La religió ben ensenyada podria esdevenir un canal de coneixement sòlid, enriquidor i amb reflexions profundes del que representa l'ésser humà i, sobretot, de les seves preguntes sense resposta. Esperem que religió, religiosos, estat i interessats apliquin una sèrie de normes comunes que permetin reflexionar sobre allò que no podem respondre amb el nostre llenguatge, sempre imperfecte, o amb el nostre intel·lecte. La religió imposada malgasta el seu potencial: com de fet, amb tantes altres coses.